El nostre primer vivac

A principi del curs, Ángel, el professor d’Educació Física, ens va proposar als alumnes de 1r de Batxillerat una activitat a la muntanya, una activitat diferent, ens n’anàvem de vivac; ens va explicar que la activitat tractava d’una travessia per la muntanya de vesprada, fer nit al cim i tornar-nos-en de matí.

Vam acceptar de seguida, ens va semblar una idea fantàstica i molt emocionant. Mai abans havíem fet una activitat així i teníem moltes ganes de que arribara el dia. Fins i tot marcàvem al calendari els dies que faltaven per a l’excursió.

Hi vam anar el dimarts 23 d’octubre i en vam tornar el dimecres. El lloc on ens va deixar l’autobús s’anomenava Castells de Castells que és un poble del nord de la província alacantina. En arribar les sensacions eren més de nervis que d’altra cosa i amb moltes ganes vam començar l’aventura.

Vam caminar tota la vesprada fent unes poques paradetes fins arribar al cim però no va ser tan fàcil perquè el dia anterior havia plogut aleshores la terra moltes vegades esvarava, a més, al poc temps es va fer de nit i era molt dificultós vore-hi. Quan quedava solament un tros per pujar  ens van fer parar i reunir-nos per avisar-nos que tinguérem molta cura ja que alguns no portaven llanterna i havíem d’escalar a fosques. Era una part un tant perillosa així que tots vam haver d’obrir molt els ulls i pujar poc a poc.

Arribar al cim va ser una experiència inoblidable, admirar aquelles vistes tan boniques de nit et feia replantejar-te la immensitat del món i com de gran és la mare natura. Totes i tots ens vam quedar bocabadats uns segons (fins i tot va haver aplaudiments) contemplant el cel tot negre amb una lluna espectacular il·luminant-ho tot; però el fred ens va entrar al cos, aleshores ens vam abrigar molt i vam muntar el que necessitàvem per a dormir als llocs més segurs.

La nit va ser una mica dura, el fred no ens va deixar dormir massa, però el sentiment era molt bo. Al matí següent no vam haver d’utilitzar els despertadors ja que el Sol va començar a eixir i ningú es va poder resistir a vore aquell espectacle que ens feia la natura, cadascú al seu sac mirava sense paraules aquella albada, que era el més bonica que havíem vist mai. Després vam començar a caminar, de nou, fins al poble.

Aquesta activitat feia anys que no es realitzava ja que no aconseguien les persones suficients. Nosaltres sens dubte recomanem que si t’ofereixen aquesta oportunitat, acceptes. És una excursió emocionant per fer amics, conéixer millor a les persones, gaudir de la natura, és molt gratificant i, sobretot, bonica. És una experiència que no oblidarem mai.

Idoia Baquero i Paola Melero, alumnes de 1r de Batxillerat.